Jo mateix

El amor en poligamia o monogamia tiene siempre un factor en común, duele igual.

Ets tant bella lliure, que dol pensar en buscar-te… si a mi no sents venir.

Els adjectius que esculls, tan sols són el veredicte del teu judici.

Tu libertad solo depende de que sigas respirando.

Després de pocs dies a la muntanya, miro el bosc de lluny. No puc veure només arbres. Veig la bellesa del que seria un sol pas sota cada un d’ells. I és immens.

No importa el que creguis. Importa el perquè ho creus.

Dormo amb la calma i la por del que sap que res és per sempre… Ni tan sols el fet, de despertar de nou.

Quan ens trobem, sàpigues que tansols portaré set-centes excuses innecessàries, una disculpa sincera i moltes, moltes ganes de veure’t.

Quina quantia d’agraïments vestits de disculpa…

Tot el que ha de ser, és. Quan arriba el seu moment. I si no arriba, es mantindrà perenne en l’imaginari món del desig.

El temps només indica l’hora d’entrar i la de sortir. Oblidar-lo és el millor que he fet fins ara.

¿En que día nuestra libertad empezó a limitar con nuestros derechos?

Si supieras las ganas que tengo de que te vayas, entenderías la intensidad de mi felicidad al despertar contigo en la cama.

De 4 ojos que se miran, los dos que mienten son aquellos que ven la mentira en los otros. Enganyandose a si mismos.

Negar-me que l’experiència amb una experella fos real, és com negar el sol del dia quan arriba la nit.

Només hi ha un sol origen a totes les preguntes: El sexe.

El caos dona sentit a la calma, com el dolor el dona a l’amor.

D’un paisatge idíl·lic, ara dubto si és la seva bellesa la que m’enamora o la comoditat / situació des de la qual l’estic observant.

El/La doctor/a simpàtic/a, sol dur males notícies.

El dinero no debe ser una ambición. Pues valdrán mas 100 cuando no tengas nada, que 100.000 cuando tengas un millón. Las ambiciones deben ser sueños y el dinero, un mecanismo mas para cumplirlos.

Que dirà el silenci? Que significarà no dir res? Com a resposta a les preguntes que porta l’aire. Serà la mort, una resposta absoluta? I si ho fos, a quina pregunta respondria?

Que l’art de viure esdevingui un ball. Que ballem. I si caiem, que caiguem un damunt de l’altre.

No existeix un nom encara per l’instant de dos germans petits, construint entre baralles i somriures la relació més forta que existirà mai.
Avui l’he vista. I l’hi he posat nom: Rundhalà

L’abstinència és el camí per arribar al centre de l’huracà, però no per quedar-s’hi.