Jo mateix

Els adjectius que esculls, tan sols són el veredicte del teu judici.

Dormo amb la calma i la por del que sap que res és per sempre… Ni tan sols el fet, de despertar de nou.

D’un paisatge idíl·lic, ara dubto si és la seva bellesa la que m’enamora o la comoditat / situació des de la qual l’estic observant.

Que l’art de viure esdevingui un ball. Que ballem. I si caiem, que caiguem un damunt de l’altre.

Negar-me que l’experiència amb una experella fos real, és com negar el sol del dia quan arriba la nit.

Tu libertad solo depende de que sigas respirando.

No importa el que creguis. Importa el perquè ho creus.

El amor en poligamia o monogamia tiene siempre un factor en común, duele igual.

Que dirà el silenci? Que significarà no dir res? Com a resposta a les preguntes que porta l’aire. Serà la mort, una resposta absoluta? I si ho fos, a quina pregunta respondria?

L’abstinència és el camí per arribar al centre de l’huracà, però no per quedar-s’hi.

Després de pocs dies a la muntanya, miro el bosc de lluny. No puc veure només arbres. Veig la bellesa del que seria un sol pas sota cada un d’ells. I és immens.

El temps només indica l’hora d’entrar i la de sortir. Oblidar-lo és el millor que he fet fins ara.

Ets tant bella lliure, que dol pensar en buscar-te… si a mi no sents venir.

Només hi ha un sol origen a totes les preguntes: El sexe.

El/La doctor/a simpàtic/a, sol dur males notícies.

Els problemes no són més que situacions, que hom encara no ha gestionat.

El caos dona sentit a la calma, com el dolor el dona a l’amor.

De 4 ojos que se miran, los dos que mienten son aquellos que ven la mentira en los otros. Enganyandose a si mismos.

No existeix un nom encara per l’instant de dos germans petits, construint entre baralles i somriures la relació més forta que existirà mai.
Avui l’he vista. I l’hi he posat nom: Rundhalà

Tot el que ha de ser, és. Quan arriba el seu moment. I si no arriba, es mantindrà perenne en l’imaginari món del desig.