Jo mateix

Només hi ha un sol origen a totes les preguntes: El sexe.

Després de pocs dies a la muntanya, miro el bosc de lluny. No puc veure només arbres. Veig la bellesa del que seria un sol pas sota cada un d’ells. I és immens.

El temps només indica l’hora d’entrar i la de sortir. Oblidar-lo és el millor que he fet fins ara.

El caos dona sentit a la calma, com el dolor el dona a l’amor.

Que dirà el silenci? Que significarà no dir res? Com a resposta a les preguntes que porta l’aire. Serà la mort, una resposta absoluta? I si ho fos, a quina pregunta respondria?

Dormo amb la calma i la por del que sap que res és per sempre… Ni tan sols el fet, de despertar de nou.

El dinero no debe ser una ambición. Pues valdrán mas 100 cuando no tengas nada, que 100.000 cuando tengas un millón. Las ambiciones deben ser sueños y el dinero, un mecanismo mas para cumplirlos.

Tot el que ha de ser, és. Quan arriba el seu moment. I si no arriba, es mantindrà perenne en l’imaginari món del desig.

Els adjectius que esculls, tan sols són el veredicte del teu judici.

Ets tant bella lliure, que dol pensar en buscar-te… si a mi no sents venir.

D’un paisatge idíl·lic, ara dubto si és la seva bellesa la que m’enamora o la comoditat / situació des de la qual l’estic observant.

Quina quantia d’agraïments vestits de disculpa…

No existeix un nom encara per l’instant de dos germans petits, construint entre baralles i somriures la relació més forta que existirà mai.
Avui l’he vista. I l’hi he posat nom: Rundhalà

Tu libertad solo depende de que sigas respirando.

Que l’art de viure esdevingui un ball. Que ballem. I si caiem, que caiguem un damunt de l’altre.

De 4 ojos que se miran, los dos que mienten son aquellos que ven la mentira en los otros. Enganyandose a si mismos.

¿En que día nuestra libertad empezó a limitar con nuestros derechos?

No importa el que creguis. Importa el perquè ho creus.

Negar-me que l’experiència amb una experella fos real, és com negar el sol del dia quan arriba la nit.

El amor en poligamia o monogamia tiene siempre un factor en común, duele igual.

El/La doctor/a simpàtic/a, sol dur males notícies.

L’abstinència és el camí per arribar al centre de l’huracà, però no per quedar-s’hi.