Jo mateix

D’un paisatge idíl·lic, ara dubto si és la seva bellesa la que m’enamora o la comoditat / situació des de la qual l’estic observant.

Que l’art de viure esdevingui un ball. Que ballem. I si caiem, que caiguem un damunt de l’altre.

Els problemes no són més que situacions, que hom encara no ha gestionat.

Després de pocs dies a la muntanya, miro el bosc de lluny. No puc veure només arbres. Veig la bellesa del que seria un sol pas sota cada un d’ells. I és immens.

L’abstinència és el camí per arribar al centre de l’huracà, però no per quedar-s’hi.

No existeix un nom encara per l’instant de dos germans petits, construint entre baralles i somriures la relació més forta que existirà mai.
Avui l’he vista. I l’hi he posat nom: “Rundhalà“.

Ets tant bella lliure, que dol pensar en buscar-te… si a mi no sents venir.

Negar-me que l’experiència amb una experella fos real, és com negar el sol del dia quan arriba la nit.

El dinero no debe ser una ambición. Pues valdrán mas 100 cuando no tengas nada, que 100.000 cuando tengas un millón. Las ambiciones deben ser sueños y el dinero, un mecanismo mas para cumplirlos.

El/La doctor/a simpàtic/a, sol dur males notícies.

El amor en poligamia o monogamia tiene siempre un factor en común, duele igual.

Tot el que ha de ser, és. Quan arriba el seu moment. I si no arriba, es mantindrà perenne en l’imaginari món del desig.

Només hi ha un sol origen a totes les preguntes: El sexe.

De 4 ojos que se miran, los dos que mienten son aquellos que ven la mentira en los otros. Enganyandose a si mismos.

Que dirà el silenci? Que significarà no dir res? Com a resposta a les preguntes que porta l’aire. Serà la mort, una resposta absoluta? I si ho fos, a quina pregunta respondria?

El temps només indica l’hora d’entrar i la de sortir. Oblidar-lo és el millor que he fet fins ara.