Big Bang per la llibertat

El cavall pastava al camp una càlida tarda de juliol… Esvelt, lliure, salvatge. Olorava i mossegava aquella herba. Immers en una atmosfera de pau. Lluny de tota presència impura. Pastava viu, immers en cada instant.

Ella l’observava… A una distància prudencial. Muntada en un cavall més gran encara. Admirava la bellesa d’aquell animal. La podia sentir amb tots els seus 5 sentits; Olorava a la més pura llibertat. Els seus dits el recorrien mentalment, acariciant-lo i resseguint la seva rugosa pell. La vista immersa en el context de la situació; en una atmosfera calmada i tensa a la vegada… El paladar es desfeia en sal·liba calenta i dolça… Al sentir-lo aïnar, se l’hi escalfava i humitejava el cor…

Desitjava aquell animal amb tota la seva ànima. No el volia seu. Ella ja en tenia un de cavall, sempre seu. Fidel. Fort. Domesticat.

Cada dia que pujava als verds prats, apurava més la distància. Cada dia augmentava en ella una sagnant emoció. Aquell vent càlid, de sabor d’aigua, que pronostica la imminent tempesta… El cavall el sentia. Ella també. La més pura electricitat absorbia l’aire…

Els dies han passat. La distància és invisible. La confiança mutua… Amb un gest hàbil, digne de la seva experiència, ella s’enfila al seu damunt. Arriba la tempesta. Cauen 100 llamps a l’horitzó i un tro ensordidor silencia tota la vall.

El cavall no espera. Reacciona. Esperit salvatge. S’aixeca a dos potes renillant una profunda i sonora resposta. Ella s’agafa fort a la crinera de l’animal. La llibertat té un altre ritme. Ho sap. El desitja. L’espera.

L’animal arranca a un galop intens de 4 batudes. Ritme desafiant. Sense vacil·lacions. La tempesta ja es pedregada. Temporal. Huracà. Salten entre bardisses i pedres. Pentinen barrancs i carenes. Incendien boscos sencers al seu pas. Centenars d’estrelles, sols i llunes durant la seva batuda. Ella crida. En silenci. És l’ànima que ho fa. L’ànima dels dos que ja és una. Una explosió d’intensitat. Un Big Bang per la llibertat.

El galop es converteix ja en galop curt… En trot. En pas. Un llac a centenars de quilòmetres de casa es deixa entreveure… Els dos cauen rendits a la vora de l’aigua. Les ànimes es separen. Mai tornaran a estar juntes. Mai com ho han estat ara… Les dos ho saben. Les dos ho volen.

La llibertat es pon a l’horitzó. Un cel rogent dibuixa la silueta de la carena i s’emmiralla al llac. Una figura s’entreveu en ella.

Un cavall sorgeix del no rés.

Fidel. Fort. Domesticat.

avatar