Inconscient

Sintetitza el seu gest en silenci. Creix el caudal del seu riu d’emocions. Descontroladament. Creix com les rialles a un acuidt. Creix i no vol que deixi mai de fer-ho.

L’instant és etern. O hauria de ser-ho. Pensa. Que és un instant? Més enllà de la definició més exacte de l’eternitat? La paraula que millor defineix el seu antònim. Antònims que s’atrauen i es defineixen en les linies dels limits.

La passió! On és? En quin moment ha marxat? Tant intensa i desapareix en un instant. Sols la seva falta de presència en desperta desig i dependència. L’hi dedica un vers:

Pasión que desapareces… Que en tu absencia naces y en tu presencia mueres. Pasión de rojo en pasado. Transparente en presente.

Rés te sentit si es sintetitza. I en un instant la passió s’apodera d’ell. Envermelleixen els seus ulls i la seva mirada ja no apunta enlloc. Ja no mira a ningú. Un orgasme etern, acompanyat d’un grunyir animal i respiracions curtes i sonores.

Ja ho te. Ja hi és. Una vegada més.

Respira. Ho fa sempre, peró només ara n’és conscient.

Estima, ho fa sempre pero només ara n’és coscient.

Existeix. Ho fa sempre, peró només ara n’és conscient.

Només ara n’és conscient.

IV Concurs St. Jordi Ter-Brugent

Primera participació en públic amb el microrelat “Busca’m”. Sempre hi ha una primera vegada i aquesta és la meva.

Aquest relat ve a descriure aquell flotador que som tots, per nosaltres mateixos. Aquell que només cal que busquem, per acabar-nos trobant.

Busca’m!

Busca’m! Busca’m quan l’odi i la ràbia inundi les teves venes! Quan no et quedi sang i la teva
mirada ho destrueixi tot a cada parpelleig! Busca’m! Busca’m perquè allà on em trobis cridarem!
Explosionarem! Ens entregarem al tot. Ens consumirem en un instant per reaparèixer al
següent i consumir-nos de nou. Fins a caure rendits a terra.
Busca’m! Busca’m quan t’enamoris. Quan s’aturi el temps dins teu i perdis el nord, el sud, l’est i
l’oest! Busca’m! Busca’m perquè llençarem la brúixola al mar i la lògica al barranc. Ens
entregarem a tot, amb tot, nuus i desprotegits.
Busca’m! Busca’m el dia que l’orgasme pinti de blanc els ulls. El dia que et cremi el cor de
contenir-te les llàgrimes. El dia que la rutina t’arrossegui per terra. El dia que tot tingui sentit i el
dia que dubtis de la teva pròpia existència. El dia que tots dos, a la vegada, fem l’última
inspiració. L’última obertura dels nostres pulmons. L’última mirada. L’últim batec del nostre cor.
No. No em busquis aquest dia. No em busquis perquè jo ja hi serè. Sempre hi he estat. I junts,
convertirem el nostre últim sospir en un somriure que passarà a la història. Etern. Ens
entregarem a la vida mentre l’abandonem. Ens convertirem en aquella fina pols. La mateixa
d’on vam venir.
Busca’m. Busca’m perquè si em busques, ja m’hauràs trobat.

Jo mateix