Inconscient

Sintetitza el seu gest en silenci. Creix el caudal del seu riu d’emocions. Descontroladament. Creix com les rialles a un acuidt. Creix i no vol que deixi mai de fer-ho.

L’instant és etern. O hauria de ser-ho. Pensa. Que és un instant? Més enllà de la definició més exacte de l’eternitat? La paraula que millor defineix el seu antònim. Antònims que s’atrauen i es defineixen en les linies dels limits.

La passió! On és? En quin moment ha marxat? Tant intensa i desapareix en un instant. Sols la seva falta de presència en desperta desig i dependència. L’hi dedica un vers:

Pasión que desapareces… Que en tu absencia naces y en tu presencia mueres. Pasión de rojo en pasado. Transparente en presente.

Rés te sentit si es sintetitza. I en un instant la passió s’apodera d’ell. Envermelleixen els seus ulls i la seva mirada ja no apunta enlloc. Ja no mira a ningú. Un orgasme etern, acompanyat d’un grunyir animal i respiracions curtes i sonores.

Ja ho te. Ja hi és. Una vegada més.

Respira. Ho fa sempre, peró només ara n’és conscient.

Estima, ho fa sempre pero només ara n’és coscient.

Existeix. Ho fa sempre, peró només ara n’és conscient.

Només ara n’és conscient.