IV Concurs St. Jordi Ter-Brugent

Primera participació en públic amb el microrelat “Busca’m”. Sempre hi ha una primera vegada i aquesta és la meva.

Aquest relat ve a descriure aquell flotador que som tots, per nosaltres mateixos. Aquell que només cal que busquem, per acabar-nos trobant.

Busca’m!

Busca’m! Busca’m quan l’odi i la ràbia inundi les teves venes! Quan no et quedi sang i la teva
mirada ho destrueixi tot a cada parpelleig! Busca’m! Busca’m perquè allà on em trobis cridarem!
Explosionarem! Ens entregarem al tot. Ens consumirem en un instant per reaparèixer al
següent i consumir-nos de nou. Fins a caure rendits a terra.
Busca’m! Busca’m quan t’enamoris. Quan s’aturi el temps dins teu i perdis el nord, el sud, l’est i
l’oest! Busca’m! Busca’m perquè llençarem la brúixola al mar i la lògica al barranc. Ens
entregarem a tot, amb tot, nuus i desprotegits.
Busca’m! Busca’m el dia que l’orgasme pinti de blanc els ulls. El dia que et cremi el cor de
contenir-te les llàgrimes. El dia que la rutina t’arrossegui per terra. El dia que tot tingui sentit i el
dia que dubtis de la teva pròpia existència. El dia que tots dos, a la vegada, fem l’última
inspiració. L’última obertura dels nostres pulmons. L’última mirada. L’últim batec del nostre cor.
No. No em busquis aquest dia. No em busquis perquè jo ja hi serè. Sempre hi he estat. I junts,
convertirem el nostre últim sospir en un somriure que passarà a la història. Etern. Ens
entregarem a la vida mentre l’abandonem. Ens convertirem en aquella fina pols. La mateixa
d’on vam venir.
Busca’m. Busca’m perquè si em busques, ja m’hauràs trobat.

Jo mateix

avatar