Bones brises

Com mai havia fet, en l’entrada d’una bella nit a Collsacabra, vaig decidir aturar caminada i, enmig del tot i el no-res, vaig treure la llibreta i dediquí a jo mateix el següent vers…

 

Bones brises t’acompanyin, humil motxiller. Que els aires frescos t’eixuguin la suor i la pluja, t’atrapi sempre en bon jaç.

No miris mai enrere xirucaire! Tampoc massa endavant. Que els cims per arribar t’orientin en el teu pas lleuger. La lluna i ses estrelles seran guardianes del teu son. Dorm tranquil… Humil motxiller!

Guarda i cuida aquest entorn, que vigila les teves passes. Gent de bé t’aguarda en aquestes contrades. Que trobin en tu el mateix!

Bona llum t’acompanyi, humil viatger! La mateixa que desprèn ton cor, aquí lliure! La mateixa que tota ànima malvada, algun dia desprengué…

Bones brises t’acompanyin, humil motxiller! Entre elles les de l’amor que un dia abandonares, per trobar-te a tu mateix.

No miris enrere… No miris enrere… A partir d’ara, no tornaràs mai per allà on has vingut.

No miris enrere… No miraràs enrere mai més!

avatar