Somriure i llàgrima

Les millors postes de sol, són aquelles que no he buscat. Les millors persones, les que no he triat conèixer. Els millors viatges, els que menys he preparat.
Les millors decisions… No existeixen.

El millor petó és el que no m’espero, o el que encara em roba l’aire que agafo i m’obliga a inspirar… Entre uns segons de caos. Inspirar com el que s’afoga i amb la mà, s’aferra al flotador sense saber encara si serà millor aferrar-se, o deixar-se anar…

El millor somriure és el que els ulls no veuen, per vergonya a mirar. El que podríem veure tu i jo vora el mar! Sortint ara mateix cap allà. Entenent que la llàgrima que ha de venir, serà tan intensa, com aquesta bonica vetllada sota la lluna, entre les estrelles, dins una sola copa de vi blanc…

Amb el futur en negre i el passat acceptat, agraït i perdonat. Només prometo fer amb l’ara, tot allò que pugui dibuixar-te el somriure que no m’atreviré mai a mirar. Si ho fes, em captivaria. M’empresonaria en no voler res més, en no voler-ne cap altre. I, apreciat lector/a, entendràs que som massa joves, tinguem l’edat que tinguem, per tancar les portes a tot el que vindrà…

Ara. Somriure i llàgrima. Digueu-me.
On voleu anar?

avatar