Inefable

Obrint a poc a poc els ulls
el sol de la seva presència em cega.
Cec i en calma, respiro l’alè amarg
de la cafetera al bull.

Bull la sang sota els llençols
i ronroneja el llit, alegre.
Sols, en la intempèrie d’aquest instant.
Vius, saltant del somriure a la llàgrima.

Et miro llevar-te, i ho sé.
Ets el jardí que cultiva les primaveres.
Teves.
Ets les gèlides rosades dels hiverns.
Teus.

El cafè s’evapora damunt la taula.
Un diccionari en blanc. Bolígraf a la mà.
Primera plana.
M’aturo un altre instant,
en sentir l’escalfor de les teves mans
abraçant-me.

El pols no és ferm, es serena amb el contacte.
“T’estimo”; Escric.
Lletra a lletra, amb dos punts al final. Espai.
Deixo el bolígraf damunt la taula.

Aixeco els ulls i ets al meu davant.
Encara sento que m’abraces.
Rar és tot allò que no podem explicar
amb l’actual diccionari de paraules.

En una besada robada.
En un vers descontrolat.
Amagat en silencis i rialles
reposa, inefable,
el seu significat.

avatar