Torrents

En els llibres que escriuria tu, hi ets.
Pedra del sender. Fulla marró que fas fullam
on s’amagen les serps, que vigilo. Prudent.

A cada passa escriuria, allò que sento.
Com la gota d’aigua al torrent
que mai tornarà a veure el mateix.
A cada passa un llibre nou, diferent.
Ho puc sentir. Ho sento.

Els pals colpegen les roques, una vegada.
I mai més.
Mai més en aquell indret.
“Mai més” és el grial que ho converteix tot
en únic. I allò únic, sempre és bell.

Sense presses en la pendent. Suaument al plà.
Visc una vida a cada pas,
que acaba i neix de nou
al següent.

Caminar en el present.
Com un dilluns, direcció a la feina.
Com un dijous al futbolin.
Com un dia qualsevol a qualdevol indret.

Llibertat. Això és el que tu ets.
I seràs sempre, si vols ser.
Lliure. I res més…

avatar