Univers finit

En els seus ulls
estrelles i satèl·lits
orbitaven en llums de colors.
L’univers esdevenia finit
en reflectir-se en les còrnies
d’ella i jo.

Somnis humits i humitats d’ensomni,
riures pels descosits.
Eternitats d’una nit
braços entrecreuats i jo, al mig.
Llargues bafarades d’aire.
Somriures d’ànima alegre i
carícies entre dits trapelles,
que no volen dormir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.