Sinopsi i record

Rancúnia a la pell i suor,
és tardor entrada,
malgrat la calor.

El castell s’alça, poderós;
al cim alt de la solitària
muntanya.
Vents recorren i et colpegen,
com rebel·lió d’esclaus;
de la llibertat, tots devots.

Qui diria que t’estimava?
Potser ni jo.
La foto del teu somriure,
el ball de la teva mirada.
Aquest sincer; ella perversa.
Omplien allò,
que només es buida amb la mort.

Enganyosa tardor càlida.
De nits fredes.
Històries amagades en un castell,
buit. Fred. Tenebrós.
Mort estaves, malgrat encara,
lluïes amb força a l’horitzó.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.