Ferfexte

Sap què vol, però perenne;
d’emoció postrada
a l’ample cel on el sol
brilla i agosarat, és prendre.

Va com va, repeteix l’honor;
Faltat de raó i raons…
Tan sols és por d’acceptar
un no sever, d’ulls tendres.

Sap què vol, però voler…
és tot allò que barrina i remou
el vent de l’ara; temorós.
Que de voler tot, res és massa…
I tot, és perdre.

Casum l’ou…

On aprengué… a destorbar-se
en nits que serien d’agost
i viures en riures de tardor.

La malaltia d’esdevenir-se:
Ferfexte. Sols per jo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.