Pescador de penes

Purga el pecador de culpes d’altres
a la llum d’una lluna i l’amor,
que en ell reflexa la seua ombra
del que realment és; I som.

Pregoner dels somriures i les penes,
al mateix nivell, la mateixa cura: El petó.
Ni d’ella ni d’ell, n’ha de néixer.
D’on n’és doncs, el perdó?

Rebel, tanca els ulls i espera,
pacient, la raó.
Que n’arribarà de llunyanes terres!
Tanta com vulgui escoltar, son cor.

I ara els obre. Els ulls. De debò.
Qui regne realment les seves venes?
No n’és la sang, la seva princesa!
N’és ell. Bell. L’únic gestor.

Veié el somriure en les estrelles.
I si ho fos, ell, l’únic senyor?
Que seguiren els rius on volgueren,
sense saber-s’ho, a la mort.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.