Sa vividor

Naixo on els rius abandonen
les lleres i roques,
saltant, al blanc de l’aire
colorant els raigs de sol.

Creixo en la roca verge
del muntanyós paratge;
esvelt observant
el desastrós regalim
de massa passes
buides de valors
i respecte.

Em reprodueixo allà
on les carícies del vent
m’agraden i veig,
que puc ser arbre.
En boscada profunda
sempre junta i afable,
malgrat sia el primer.

Moro a les estrelles.
En l’albada i sé,
quan n’és de bell ser.
I deixar-ho. En el silenci
d’un tro llunyà,
apropant-se,
si així ho volgué.

avatar