Gaia & Helena

Ella es perdia. Pertorbava la seva son nit i dia. De genolls implorava prou, amb un somriure.

L’Helena adorava aquell gest. Tan real, tan tenebrós i… a la vegada tan tendre.

Despullaren la lluna aquell vespre. I quedà, com la resta d’estrelles, vistes en un cel que aclucava els ulls, apretant-se les parpelles; Intermitentment.

Gaia descendia lentament… a la vall dels seus genolls; Riallera i tensa; Conscient, que en les valls hi havia més vida que als cims erectes, d’on provenien els intensos batecs del món. L’únic on ara volia viure i desfer-se, com la pizza al forn.

Forn d’hormones a altes pressions i cingleres on retrunyen trons de tempestes elèctriques i tempestats majors. Sexe d’excés generant èxtasi en pells, ja extasiades de plaer!

I son.

Són gotes amb somnis de paper, d’un dia plujós.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.