Quan tot s’apaga

Acaben. Les hores, els contes, els anys
i les històries. D’amor. També les de sexe.

Res s’escapa del final si tingué un
inici. I per això, no se encara si cal començar.
Doncs no voldria acabar siguent
linia i adelantar només, quan
esdevingui discontinua.
Ser barca i haver d’esperar… a atracar en la marea alta.

Jo. Senzillament vull ser amb tu,
el que hem estat sempre.

Coincidències afortunades,
aprofitant-se d’un funcionament
imperfecte. El més bell i nefast,
mai avistat.

Com quan nuus,
ens envalentonem i decidim;
desendollar el present.

I tot s’apaga.

O s’encén.

avatar