Creixement ++

Creixo involuntàriament.
Com el bec de l’àguila
o els diners al seu compte corrent.
No pas al meu.

Els núvols passen i el temps creix,
fent-nos vells a nosaltres i no pas a ell.
Jugada injusta, com l’esqueix;
Plantat amb mala lluna,
no acaba essent mai el que voldria ser.

Creixen i s’acumulen els moments.
Tants, que ja no recordo el que eren…
Fins que amb el vent, quan bufa,
s’escolten i es recorden bé.
I no es val córrer, perquè bufi el vent.

Creixem i deixem enrere: Temps.
Temps gastat. Temps invertit.
Temps perdut, en més moments…
Moments que no són conscients
del valor que tenen!
Del que significa tenir “temps”!
Quan ens en falta.

Serem els primers.
La primera generació que…
malgrat la puta abundància!
Mai va tenir temps.

Estant sempre en línia;
Però sense res a fer.
O massa, d’estressar-se
consumint somnis d’altres.
Assaborint l’agredolç sabor del final,
com a única motivació per fer.

Sense ni tan sols saber respondre…
Qui i què, volem ser?

O almenys,
viure de debò
com si no ens importés.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.