18 reflexions del 18Oct.

Sols és la ràbia el que veus. No el perquè.

El foc que veus és molt més suau que el que senten aquells que l’encenen.

La fruita de l’arbre de l’ignorància, sempre serà crua i verinosa.

La tecnologia de la informació està més evolucionada que la nostra capacitat per gestionar-la. I això és perillós.

La política és una obra de teatre on tu i jo sempre observarem com a públic. Ens faran pagar l’entrada i la construcció del teatre. A sobre, accedir al backstage sempre estarà prohibit.

Quan miris la TV, recorda que tan sols veus allà on la càmera enfoca. I no ets tu qui controla l’enfocament.

Tots som persones. La policia que creuries bona, o és feixista o és un robot.

A la llei l’hi manquen lleis per canviar-la. Perquè serà?

Quan parles i no t’escolten, tens dues opcions. O crides o preguntes. Avui a Catalunya, les dues són il·legals.

Aprenem de la història a una velocitat molt inferior a la que la construïm.

Procurar entendre-ho tot és tan complex com encertar l’impacte d’un llamp. Pots tenir una idea acurada, però no deixarà mai de ser una aposta.

La distància entre la policia i qualsevol ideologia hauria de ser superior a la de la terra amb mart.
Malgrat tot, existeixen consellers d’interior.

Des d’haver nascut, no he vist res canviar mai a gran escala sense violència. La por i el caos potencien més canvis que les urnes.

No jutgis un peix per la seva habilitat d’enfilar arbres. És exactament el que fem en dipositar un vot en una urna durant les eleccions.

Aquells qui usen la violència són els que ja han perdut la batalla interior. L’animal ataca. La persona respecta i es defensa.

Massa sovint oblidem el poder de repetir o escoltar una vegada i un altre, la mateixa paraula.

En temps de revolta, l’amor brilla sempre amb un color molt més clar.

Tothom té raó i raons. Però sembla que un judici, en té més que 2 milions de persones. Em sembla bé, però el número hauria de servir per demanar una segona opinió.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.