Somnis de tardor

Com gota d’aigua d’una font
brolladora sempre que plou;
Avui goteja encara…
malgrat la sequera.

Em dóna forces
ara que ja no som;
Contar els dies que passen
les teves olors als meus llençols.

Com s’abraça el suavitzant de casa,
tanco els ulls essent;
Aquella càlida tardor i l’aire roent.
El benestar d’una festa major.

Aprengué. Que no ho som tot sempre.
Que no jugar tampoc és tan mala opció.
No sempre cal ser-ho tot. Ni perenne;
de no voler ser allà on som.

L’aire es passeja alegre i el sol ja es pon.
Avui que et volia veure…
el vent m’ha dut als teus llençols.

En sortir-ne,
tan sols voldria saber on dormen…
els teus somnis de tardor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.