Només

Dormen les hores i els minuts…
Els segons es planten rebels,
de ser l’única de les broques
que encara dona corda al temps.

Ja no floreixen les presses,
ni les notes als dies encerclats
de color vermell.
Al calendari; Ja no s’hi veu res
que mostri futur o present…

Ara que encara tot és incert
fins i tot el temps;
L’aire que expires i al moment,
inspiro jo; és l’únic que importa.
Fins a ofegar-nos o sobreviure,
una nit més.

Als nusos cada vegada més tensos
d’aquest silenci.

A la veritat que ho és,
només perquè ho hauria de ser.

A la música que tan sols s’escolta
quan les notes ballen prop teu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.