Acigól

Com bombolles d’aire en l’aire d’una plaça,
serpentejant les corrents més fortes.
Com rebenten i s’alliberen, de sobte.

Com la calor d’un ventre, per un infant…
L’olor a casa, pel germà que torna.
Com l’alè d’un record, que saliba la boca.

Com un pam del teu ventre, sota els llençols.
La suau carícia que és realment l’amor.
Com dos llavis desconeguts, absorvint-se.

Com l’orgasme d’una llengua, llepant l’entrecuix.
L’anus destapant-se de tabús i normes.
Com l’esponja, absorveix les hores amb tu.

Com una xirimoia substituint l’alvocat en un judici a un carbassó, acusat de passar-se per cogombre.
Com la justícia desmagranantse, ho pinta tot de roig.

Com les flors d’un jardí a la sombra.
A cada silenci perdut… una oportunitat s’esborra.
Com l’aigua desbordant l’embut, que res omple.

La lògica.

avatar