Nit tancada

La nit es tanca una tarda més, d’hivern.
Massa d’hora…
Amb ella, els somnis que la nit passada somiaves i avui tan sols són
més estrelles en la tela que cobreix l’altell
d’aquest gran teatre.

Somnis com l’aventura d’un agosarat somriure
a uns ulls dels quals no tens encara prejudici.
Que ben podria ser tot per sempre, si ho és per tu;
La vida una atrevida aventura.

Però se t’escapen.
Nit rere dia tots els trens del destí.
Juraries que la pantalla de sortides no sincronitza;
Amb el rellotge i els tempos del teu pit.
Si és que et batega encara
alguna cosa més que sang, a les venes.

Però ets forta;
Forta de pedra volcànica! Que de picar-la
encara es motiva més amb l’incendi que podrien provocar
les espurnes que desprens;
en equivocar-te un cop, un altre i un altre i rient!
Rient condemnes el diable a l’infern,
indiferent de si és condemna o benefici.

Que les bombin les hores!
Els somnis de fum que et vengueren.
Els segons que ells sempre conten i ja només són;
fulles caient en la tardor.
I si no bufa el vent;
no estaria pas malament…
que s’aturés tot una estona.

avatar