Sincer

Et vesteixo de paraules que s’entrebanquen
quan et desvesteixes de seda, la pell.

Tan sols pretenia de passada, trobar-te. I ets.
La màgia que m’enganya una vegada i altre
a buscar-te entre els estels, d’una lluna plena.
Ningú et veu. Només aquells que saben
que hi ets.

M’agrada. La conversa que obres, tanques i els
silencis que, lluny de molestar-te, t’entretenen.

M’encanta ser, l’aliment amb el que contaves
quan no pensaves en què soparé o esmorzarem?
L’aigua que et pugui saciar l’ànima i deixi a la llàgrima
florir, quan arribi el seu moment.

I marxo, dolç de sentir-me ser…
aquell que no arrela ni desapareix.
El llamp en la tempesta. La volva de neu caient.
La carícia que no reclama.

El t’estimo més sincer.

avatar