Manta i respostes

Brilla la llum de la nit
i no pas per ser adorada;
Sols la seua ombra
descobreix els impurs plaers
amagats rere les finestres.

Vine i observa,
bella manta blanca;
els destapats peus que descansen
fora els llençols d’aquesta ment;
pertorbada i impune.

Camí clar entre les marees
que tan sols mostra on vols anar
si resultés ser on mires.
Mentidera, et digueren;
aquells que mai s’atreviren a mirar.

Però quan no hi ets, faltes
estimada.
I dol veure’t venir i marxar
malgrat que alegra;
Saber-te lliure i estimar-te igual.

Si brotaren llàgrimes, en aguaitar-te;
creu-me si et digués no saber pas
de quina riera provenen;

Hi ha preguntes de quines no voldria saber;
a quines noves preguntes em podrien portar
les seves respostes.

Quin descans per la ment,
la ignorància.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.