Condensació

Les caricies d’uns dits agraïts de veure’s;
S’escolten, els silencis que tant callen…
I els ulls es menjen sens tocar-se, gairebé;

Voldria lligar-me de mans a una cadira
i jugar al quasi-contacte, de nou;

Sentir néixer dins meu
com la font del desig brolla,
generosa;
les aigües condensades
dels vidres d’aquesta habitació.