L’orgasme del ser

Si dediqués el mateix temps
a les converses;
que a les dretes i esquerres
del Tinder…

Si la meitat del temps on
la meva ment es preocupa;
s’ocupés de fer somrriure l’angel
que avui respira; plàcidament
sobre la meva viscoelastica…

Si descobrís la fórmula
d’obviar la sort que venero;
i apreciés sincerament
els fruits dels meus passos…

Si entengués que el temps
es meu… no de l’empresa,
la parella, l’aplicació,
l’amic, l’amiga, la notificació…

Si trobés les paraules
per dir-te t’estimo, que
no justifiquessin des d’ara
cada un dels meus gestos!

Si considerés les pors com
els camins més intensos
i escollís les passes una a una
sota les direccions del cor…

Si descobrís que el gran roure
prové d’una delicada flor…
Com del millor llibre,
la primera paraula.

Si sols t’estimo com jo sóc
i no com crec que t’esperes.
I m’ho cregués….

Que feliç esdevindria
al despertar-me, conscient;

Del valor de la primera respiració.

Del plaer d’abraçar-te sàpiguen
que tu i jo som,
on ahir voliem despertar-nos.