Aporta o aparta

Sols som l’ombra que
reflectim a les plantes.
L’aire que colpeja les fulles
al nostre pas; El silenci trencat
d’unes passes apropant-se
a la traïció més flagrant.

La ràbia encén la sang,
però no els arbres.
Malgrat tot, la culpem tot
obviant la nostra inequívoca
incapacitat, de controlar-nos.

En una societat regnada
per la impotència social;

L’insensible governa
guiant l’agosarat;
que avança, fins on el temorós
ni imagina arribar.