Passa

L’inici d’un nou camí excita
com flor obrint-se al fibló
de delicada abella autòctona.

Sentir la carícia de la por
confirmació constant de la manca
de records, a cada passa.
Un agre-dolç aroma que retorna
la força al meu cós;
Preparat per la pròxima.

El desig com a direcció
de coronar emocions
i l’obligació de descarregar el sarró
a les valls calmades;
prèvia grimpada
sobre les arestes que representen
un cós i ànima nous.

Deixar de ser
en creuar les fronteres del confort.

Entendre la banalitat
de conèixer un instant del meu jo;
L’error d’utilitzar-lo
com a definició o referència.

Buidar el cel de creences
deixar volar la ment d’estols.

Que sigui l’alba el naixement
i la vesprada el repòs.
Allà on el camí esdevingui
cada passa.