De lluny

Vens de lluny.
D’on les rocoses muntanyes
t’esmolaren els sentits.
Ahir. I ara et veuries somriure
a les tempestes.

Vens de lluny company,
si recordes les tardes
desfetes en temps;
bombades amb sang calenta.

Bella joventut.
Però vens de lluny,
ànima alegre.

D’on mai més floriran
més segons feréstecs.

Des d’on cremen les brases
d’aquest bell instant,
fúnebre.