Flama

Avui he somiat que podia.
D’esqueixos secs
blanques flors sorgien,
com si d’oportunitats parlarem;

Sols cent cors oberts
i dos amors, verdaders;
podrien comparar-se
al suau però revoltós respirar
de la primavera.

Quin goig aquella pau interna,
que l’hivern reserva a la vora el foc.

Com si la flama
ja sobreïxis la xemeneia…
l’esclat de les flors i els arbres;
Per aquells que el volen veure.