Jo conscient

Un món conscient,
fuig d’un hedonisme
representat per un present
que sempre; va tard…

Sols un món conscient
entén, que l’únic canvi
que arrela ferm
és el canvi d’un mateix.

Sols un món conscient
farà la passa, que li manca…
equivocant-se un cop i un altre;
fins a retrobar-se amb l’encert.

Sols un jo conscient
i una consciència
viva, pròpia i sana
amb un mateix;
Trobarà la pau
que a molts ens manca.

Sols un jo conscient,
basta. Res més.

Discòrdies

La discòrdia del temps
tibant-se… sempre!

Em provoca la nit de lluna plena;
Com serena i enforteix
un despertar diferent…

Com equilibrista en la plana…
Camino incoherent; en la vella senda
que sols m’atragué quan estigué per conèixer.

La meva pell troba a faltar
algunes de les nostres incoherències.

La virulència salvatge
d’una espurna rebel;
Que crema. Que és el que ha de fer!

Com l’aigua reviu el viatger,
la sobre justificació m’alimenta
assedegat d’incerteses.

Aquesta nit,
voldria ser la palla del paller.

Restar rodejada per l’incendi
d’una rutina nascuda
del mateix progrés,
que m’ofega.

Discòrdies d’un mateix.