Discòrdies

La discòrdia del temps
tibant-se… sempre!

Em provoca la nit de lluna plena;
Com serena i enforteix
un despertar diferent…

Com equilibrista en la plana…
Camino incoherent; en la vella senda
que sols m’atragué quan estigué per conèixer.

La meva pell troba a faltar
algunes de les nostres incoherències.

La virulència salvatge
d’una espurna rebel;
Que crema. Que és el que ha de fer!

Com l’aigua reviu el viatger,
la sobre justificació m’alimenta
assedegat d’incerteses.

Aquesta nit,
voldria ser la palla del paller.

Restar rodejada per l’incendi
d’una rutina nascuda
del mateix progrés,
que m’ofega.

Discòrdies d’un mateix.