Vas descalça

Vas descalça,
dus al cap rosal d’espurnes;
nius d’abelles, remors d’aigües…
Ets l’insecte que de flor
a bèstia salta. L’obstacle absent,
enfront la força d’una riada.

Terra d’esbarzers i mal-fer
fins al saltant d’aigua
on descansa, la teva vesprada;
Jaus rient les gràcies
amb l’entonació de la mel
i vas descalça…

Qui coneix d’on vens
sap prou bé que no et calen,
soles de sabata resistents
a cada passa.

Que ni l’aire
podria despullar-se més;
que les sinceres ganes
de trobar-te.

I jo sols sé… que vas descalça,
sobre terra humida i pedres planes.