Cercle

Benvingut, home que plora. Que plora sol.
Tenim a punt un centenar de mocadors, escrits amb paraules d’amor i marcats en cera. Cera d’orelles netes no d’abelles, per escoltar-te amb atenció.

Tenim a punt la teva barca en aquest desert. Barca blanca sense rems. Blanca, com el mapa del teu viatge cap on l’agraïment, o la consciència de la seva mancança esdevindrà llàgrima.

Caçador impacient de primaveres… Voltor. Carronyaire astut, atent a les nuvolades i als corrents calents que ens duran les tempestes que ho han de canviar tot.

Ens falta aigua. Ens falta calor.
No ho aparentes, però duus glaçat el cor;
A poc a poc… gota a gota, el desgel esdevindrà riera i raó. Raó i força de cascades que partiran cada una de les carcasses dels teus plors, regant els arbres que t’envolten.

Benvingut al Cercle.
El cercle dels homes que enfronten la seva herència i ploren, en agraïment a poder començar de nou, sentint-se emperadors de la seva existència.