Categoria: 365 instants

Si supieras las ganas que tengo de que te vayas, entenderías la intensidad de mi felicidad al despertar contigo en la cama.

Quan ens trobem, sàpigues que tansols portaré set-centes excuses innecessàries, una disculpa sincera i moltes, moltes ganes de veure’t.

Quina quantia d’agraïments vestits de disculpa…

¿En que día nuestra libertad empezó a limitar con nuestros derechos?

Tu libertad solo depende de que sigas respirando.

Dormo amb la calma i la por del que sap que res és per sempre… Ni tan sols el fet, de despertar de nou.

No importa el que creguis. Importa el perquè ho creus.

Els adjectius que esculls, tan sols són el veredicte del teu judici.

Els problemes no són més que situacions, que hom encara no ha gestionat.

No existeix un nom encara per l’instant de dos germans petits, construint entre baralles i somriures la relació més forta que existirà mai.
Avui l’he vista. I l’hi he posat nom: Rundhalà