1er Slam Poetry 2019 – Santa Coloma de Farners

Amb els mateixos poemes que a Figueres i un relat dels mateixos molt més relaxat, emotiu i encertat (des del meu punt de vista), repetia el dia 7 d’Abril a Santa Coloma de Farners, juntament amb alguns companys que també estaven a Figueres.

Santa Coloma sempre ha estat com “casa meva”. I tot i conèixer poca gent, em vaig sentir increïblement còmode amb el públic i tots els participants.

Poema recitat primera volta: Riades d’abril.
Riades d’abril és una “oda” al sexe. És tot allò que pots sentir quan aquest no és només físic. Quan aconsegueixes afegir-li aquell ingredient, en el seu punt just. Just perquè no elimini els altres sabors.

Poema recitat segona volta: Blanc.
Segon intent per aquest poema que va expresar molt de mi un any enrrere. L’he volgut repetir per una única raó; Ara el podia recitar de memòria. Podia centrar-me en intentar expresar-lo més que recitar-lo. Volia i podia fer-ho.

El resultat final tancava un cap de setmana increïble, amb una segona victòria. Tot i que la victòria més real en aquests esdeveniments, és la de sentir l’emoció de compartir poesia. Tant per el que la relata, com pel que pot escoltar-la i sentir-la.

Slam poetry Figueres 2019 – Bar de la Cate

Figueres era el primer de dos Slams en el mateix cap de setmana i la meva segona participacio en un Slam Poetry.
Si alguna cosa vaig aprendre a la primera, és que saber-se el poema de memòria és condició obligatória si vols que el seu misatge cali en aquells que l’escolten. I tot i alguns instants (o anys) de bloqueig en blanc durant el seu recital, dignes d’un “tierra tragame”, el resultat va acabar resultant més bo del que m’esperava!

Poema recitat primera volta: Riades d’abril.
Riades d’abril és una “oda” al sexe. És tot allò que pots sentir quan aquest no és només físic. Quan aconsegueixes afegir-li aquell ingredient, en el seu punt just. Just perquè no elimini els altres sabors.

Poema recitat segona volta: Blanc.
Segon intent per aquest poema que va expresar molt de mi un any enrrere. L’he volgut repetir per una única raó; Ara el podia recitar de memòria. Podia centrar-me en intentar expresar-lo més que recitar-lo. Volia i podia fer-ho.

El resultat final, sorprententment per mi, va resultar ser la victòria! Moltes gràcies a tots per fer-ho possible.

1er Slam Poetry Anglès 2018

Tot queda en blanc quan agafes el micro per primera vegada i et plantes davant de tothom. I de blanc anava la cosa! De blanc i nervis a un nivell que no m’esperava ni coneixia…

El poema “Blanc” intenta mostrar el que significa la recerca de l’amor en aquells indrets on un no s’havia plantejat mai mirar. S’expressa en un to romàntic i crític amb la homofòbia.

1er Slam Poetry Angles, 13 d’Octubre del 2018

Blanc.

Blancs els meus ulls quan em mires,
els llençols quan et despulles, despulles
els meus pensaments en blanc, amb el teu somriure…

Blanc. Blanc et veig quan et falta l’aire. El meu aire. L’aire que t’ha robat l’orgasme i rius… Boig!
Que m’enamores… I ens pararàs el temps! Temps que amb tu vull viure no pas quedar-me quiet… Blanc… Una instant amb tu val molt més que una eternitat en blanc. Una eternitat en pausa.

Blancs. Blanques en l’hivern les nostres bafarades d’aire.
Els nostres llibres per escriure, blancs els somnis sense tu pintats en un quadre. Blancs. Tela blanca… Màstil de bandera blanca quan t’enfades, em pintes de blanc, blanc que m’enamora, blanc que em condemna, blanc que no s’esborra…

Blanc… Blanc… El blanc de les seves mirades! Mirades omòfagues! Blanques de respecte. Blanques les nostres dents en la seva foscor. Al centre de la seva diana. Blanc l’armari on m’heu posat i d’on hauré d’escapar-me! Blanca la vostra tomba! Blanc el llamp que l’il·lumina! Blanca la vostra pàl·lida pell, morta en vida…

Blanc… Blancs els nostres sons… Corxera blanca en la cloenda. Blanca la nostra figura. Silenci de blanca i punt. Fi de l’obra… Taló blanc.

Blanc perquè no hi ets.
Blanc perquè no em trobes.

Jo mateix

IV Concurs St. Jordi Ter-Brugent

Primera participació en públic amb el microrelat “Busca’m”. Sempre hi ha una primera vegada i aquesta és la meva.

Aquest relat ve a descriure aquell flotador que som tots, per nosaltres mateixos. Aquell que només cal que busquem, per acabar-nos trobant.

Busca’m!

Busca’m! Busca’m quan l’odi i la ràbia inundi les teves venes! Quan no et quedi sang i la teva
mirada ho destrueixi tot a cada parpelleig! Busca’m! Busca’m perquè allà on em trobis cridarem!
Explosionarem! Ens entregarem al tot. Ens consumirem en un instant per reaparèixer al
següent i consumir-nos de nou. Fins a caure rendits a terra.
Busca’m! Busca’m quan t’enamoris. Quan s’aturi el temps dins teu i perdis el nord, el sud, l’est i
l’oest! Busca’m! Busca’m perquè llençarem la brúixola al mar i la lògica al barranc. Ens
entregarem a tot, amb tot, nuus i desprotegits.
Busca’m! Busca’m el dia que l’orgasme pinti de blanc els ulls. El dia que et cremi el cor de
contenir-te les llàgrimes. El dia que la rutina t’arrossegui per terra. El dia que tot tingui sentit i el
dia que dubtis de la teva pròpia existència. El dia que tots dos, a la vegada, fem l’última
inspiració. L’última obertura dels nostres pulmons. L’última mirada. L’últim batec del nostre cor.
No. No em busquis aquest dia. No em busquis perquè jo ja hi serè. Sempre hi he estat. I junts,
convertirem el nostre últim sospir en un somriure que passarà a la història. Etern. Ens
entregarem a la vida mentre l’abandonem. Ens convertirem en aquella fina pols. La mateixa
d’on vam venir.
Busca’m. Busca’m perquè si em busques, ja m’hauràs trobat.

Jo mateix