Com una carícia teva,
l’estel fugaç sobre l’agost
i el nostre castell, el nostre fort,
on estimar-nos és natural.
La relació no busca espai…
el té.
Malgrat duc
més de dues claus al cor;
les seves portes, mai, tingueren pany.
Sempre hi haurà qui ho entengui
i hi entri quan hi vulgui entrar.
Estimar-me, estimar-te;
és tant lliure, com lliure sentis
fluir la teva sang.