Categoria: Amor

Camino entre luciérnagas;
leo el futuro en la claridad
de lo oscuro. Sueño nubes,
filtrándose entre los árboles.

Un mantra, mudo.

Desperté con los ojos
cerrados; ¿Se desplazan
alguna vez los centros?
Sigo esperando al mío.

Me faltan 5 sentidos más
para abrazarte al completo.
Hoy vendería todas mis dudas
para comprarle más hojas…

al invierno.

Mudó mi mantra, en uno mudo.
Canción de duda repitiendo,
letra a letra: m i e d o.
Entre los árboles, nubes… y deseos.

Ulls d’argila
mirada nòrdica,
allunyada de casa.

Fas de la carícia
paraula vibrant, 
poesia.

Cabellera daurada
i rebel, conscient.
Veu i cos de l’aire.

Mare i amant
del canvi; aquari.
Ment despentinada.

Ets
l’abecedari
de les mirades;

Resposta humida
al silenci, llàgrima
a la fi deslliurada.

Desig.
Veritat roent
travessant l’espatlla.

Jo estimo en català.

La mateixa llengua
que encén la flama
al juny del teu ventre,
dansa entre paladar i dents
per fer-ne simfonia dialèctica
dels racons inèdits de la teva pell
i de la meva terra.

Quan el vent s’endugui
aquestes paraules
i les de tantes altres…
Cridaré; amb la força
d’aquell que es nega a postrar-se:

Jo t’estimo, en català.

Em despullen
la tardor i les paraules
dites en veu baixa a sotabosc,
entre romegueres.

Qui soc jo, ara que em veus?
No sé mai qui ser
si no és ser aquell qui altri vol!

Se’m donava bé ser
afortunada coincidència, borda;
perquè de coincidència… res.

De la por d’equivocar-me,
en recullo fruits a l’hivern
i a la primavera; cendres.

Aire edulcorat. Aromes corporals;
romaní i absenta. Tabac;
porus oberts, llavis humits
i viceversa.

El context, el contorn dels teus dits
l’esquena nua damunt el llit
les teves paraules vora orella,
són una festa.

Soc alarit al precipici honest
que és sempre, delitar-te;
de la conversa fins al riu
dels prats fins a l’era
de l’amant fins a l’amic.

En quina bafarada d’aire, digues
obrirem les ales una vegada més?

Amb aquella certesa tan nostra
de què durant i fins i tot després,
d’aquesta volada que comença;

n’hi haurà una altra.

T’observo;
trampejo amb elegància
tot allò que consideres defectes…

de tu mateixa.

Mina d’instants purs imperfectes;
dissimulo amb encant
la set de beure’t.

Amb «b» alta

Et canvio sensibilitat per picardia; 
a canvi d’un somriure,
una mossegada als llavis.
L’avís d’emergència climàtica, 
per una nit de manta, sense mòbils.

Deu anys d’estimar-nos les arrugues 
i pair-nos les absències, pel desig
de no haver descuidat pel camí
ni el teu temps, ni el temps per mi.

Encara avui bescanvio dos minuts
a dos centímetres de tu;
per foc i flames.

Per un sol instant sense filtres, 
un dia sencer d’incertesa. 
Comprensió a canvi d’empatia.
Et canvio l’infinit de la promesa,
per la nuesa de la seva innocència.

El rellotge pels llençols.
Els llençols per l’endorfina.
L’endorfina per la son. La son
pel somni de fer-nos família;
família a única fi, de conciliar-nos.

Temps, bellesa (amb “b” alta) i mort.
En aquest ordre. 

Ho canvio tot per la certitud
de compartir-nos una vegada més,
tu i jo.

Llum blanca damunt la vorera;
fredor i fulles seques
embolcallen la tristesa.

Les meves passes, una
rere l’altre, sonen buides;
so de desig que s’evapora.

N’hi haurà un altre, ho sé.
He après a no ofegar-me
a la vegada que m’ho bec;

la nostàlgia pel que seria
perfecte, sense ni tan sols
arribar a ser.

Ets la paraula que, revoltosa,
construeix un nou significat
de si mateixa; redefinint
articles, sumant consonants
abocant el seu diccionari
a l’abisme del llenguatge.

Qui t’acompanya, camaleònica,
et respira les síl·labes amb una
entonació arrítmica que
envolta l’essència d’existir-se
autèntica.

Salvatge i vulnerable és,
estimar-te.