En despertar-te
filla, somriu al sol
que gosi filtrar-se per la finestra.
En despertar-te,
desposseeix allò que vulgui marxar
aprofitant-ne la sortida.
Filla,
escolta els batecs del mirall
en qui t’observes.
En despertar-te,
estigues atenta als encenalls
que envolten la teva presència.
En despertar-te filla,
ordena el silenci
a aquells que t’ordenin ser per d’altres.
Filla meva, tapem la boca.
No és menys delicada la rosa
per cobrir-se d’espines.
És només pel que intenti trencar-la,
la cautela.
Que si mai vingués un príncep amb ella,
no et falti força per fugir-lo;
Que amb tacte i tendresa,
et trobis cultivant les arrels d’un roser.
En despertar-te filla…
No siguis més que tu mateixa!
Llavor d’allò que vulguis ser.

