Des d’aquí on ets
el sol t’il·lumina, immensa.
Però sols veus,
el teu seriós reflex
en aquesta pantalla
de vidre resistent.
Ànima rebel, ara diguem;
que necessites?
I no ho saps.
Tu que busques
límits,
delimitacions fictícies
a les belles decisions
d’un present sobtat.
Que es fondran abans les neus,
si segueixes deixant
en mans d’altres
les teves següents passes.
Quin meravellós desastre
la teva existència,
ànima rebel.