Digues quina és,
la por que t’acompanya,
avui; aquí, ara.
T’accelera? Et bloqueja?
De quina mà t’agafa?
Quina és la seva forma?
La pena, la culpa, l’amor, el dol…
són més i més corbes,
d’una sinuosa frontera.
Com un massís, eixit
de les pressions tectòniques
entre els teus límits i els meus;
La majestuositat del contacte.
Allò que per donar-t’ho,
deixa de ser meu,
deixa de ser teu
i ja no és ni «nostre«;
però en el seu moviment
transita la seva raó de ser;
dibuixa…
el color de l’existència.