La teva atenció, com nèctar
de colors vius per l’infant
que dorm aquí dins.
( No t'oblidis de mi! )Vesteixo anys; així com capes
i llàgrimes abriguen de la ceba,
el seu nucli, el cor, el niu, el nin.
Quin suplici, arribar-me al moll
de l’ós; caminar endins i sentir
com rere meu, l’origen s’allunya.
El present. La vida, el dia, la nit…
no esperen. Tot avança,
inclús quan retrocedim.