Jo estimo en català.
La mateixa llengua
que encén la flama
al juny del teu ventre,
dansa entre paladar i dents
per fer-ne simfonia dialèctica
dels racons inèdits de la teva pell
i de la meva terra.
Quan el vent s’endugui
aquestes paraules
i les de tantes altres…
Cridaré; amb la força
d’aquell que es nega a postrar-se:
Jo t’estimo, en català.