Vaig amb retard en aquesta espècie de diari… així que avui em proposo posar-me al dia! Aquest mes de maig ha sigut intens… emocionalment més que no pas físicament.
Després d’una bonica cita exprés a la biblioteca Santiago Severin de Valparaíso amb la Fabiana, conèixer tots els seus fronts d’acció social i d’imaginar juntes veure volar pels aires l’edifici del Congreso Nacional de Chile (es pot conèixer gent molt interessant a Tinder), jo i la meva massa petita motxilla de 30 L ens dirigim a l’estació de metro direcció a Peña Blanca, prop de Villa Alemana.
Allà, m’acull en Tomàs. Ell és un experimentat apicultor xilè, especialitzat en la cria d’abella reina i soci fundador de l’empresa Buckfast Chile. Perquè us feu una idea, aquesta última temporada han exportat al Brasil, Canadà i Europa un total de 10.000 abelles reina. Es recullen a mà una a una i… són moltes, us ho ben asseguro!
Durant la primera setmana de maig, vam estar visitant molts dels seus ruscos tot vacunant de Varroa, alimentant per l’hivern i recollint les últimes abelles reina de la temporada. He tingut l’oportunitat de veure com s’organitza una empresa d’apicultura a una escala molt gran i en Tomàs s’ha mostrat transparent, educatiu, acollidor i pacient amb mi! El més important, obrir caixes i caixes d’abelles una rere l’altre per analitzar el seu estat i decidir que fer-hi. Pràctica que dia a dia, em va dur ràpidament a saber identificar una caixa de mascles amb només escoltar el seu brunzit. Això amb només 5 dies! Ha estat una experiència curta però increïble.
Durant aquests dies, he dormit en diferents habitacions d’un hotel (BeeHouse) que gestiona la seva parella i els dos últims dies, en una habitació de convidats a la mateixa casa d’en Tomàs (amb la seva parella i fills). M’emociona adonar-me d’amb quina obertura, confiança i amabilitat m’han obert les portes del seu dia a dia, a canvi tan sols d’unes hores de feina.
A la vegada, no puc passar per alt el xoc social de passar de Valparaíso (on la pobresa econòmica és molt visible allà on miris) a urbanitzacions amb seguretat privada, cases amb accés per empremta digital, cotxes esportius d’alta gamma i habitacions amb jacuzzi privat. Reconec que aquest canvi brusc i inesperat em va afectar molt durant els primers dies i m’ha deixat un interès a descobrir més envers aquestes dues realitats que conviuen a tan pocs quilòmetres.
Però cinc dies volen, literalment. Així que divendres al vespre m’enfilava de nou al metro per seguir direcció Ocoa, a la Cerveseria Preece, lloc on ja havia estat fent un voluntariat i ara, em quedaria cuidant la cerveseria i el terreny durant dues setmanes mentre en Juanca i la Glòria s’agafaven unes merescudes vacances al sud de Chile.
Aquests dies a Ocoa van ser increïbles i bonics, rodejat d’animals encantadors i servint la cervesa artesana que ells mateixos produeixen. Amb estones de guitarra, poesia, estrelles i nits de pel·lícula (que he aprofitat per començar a marcar com a vistes algunes de les vostres aportacions a la meva infinita llista de pel·lícules: «culturització cinematogràfica»). A la vegada, també aprofitant per avançar en el projecte web de nutre con amor, que ja comença a tenir bon aspecte!
Una mica necessitat de socialitzar i canviar d’aires, a la segona setmana ens vam escapar tot un dia amb la Paz al Parc Natural de la Campana, un parc preciós replet de palmeres, cocos minúsculs, cascades, mines de quars… Una sortida que em feia molta falta i a la que agraeixo molt a la Paz que m’acompanyés!
Finalment, la història es repeteix i el divendres 15 de maig em desplaçava de nou cap a la granja Santa Júlia BIO (Quintero), on en Ramón i la Carla m’esperaven perquè els cuidés l’espai durant el seu viatge a Europa (París i Venècia). És curiós que s’hagin ajuntat aquestes dues oportunitats d’estar sol en indrets tan especials (i tan similars als que m’agradaria construir algun dia!).
Durant aquests dies a la granja, alimentar vaques, gallines, vedells, cavalls, gats i gossos, netejar els formatges que s’estan curant, encendre la bomba d’aigua (si el sol ho permet), regar hivernacles i jardins, cuinar, acollir alguns hostes d’Airbnb, arreglar alguna cosa i complir les quotes de carícies diàries de cada animaló de companyia (inclòs en Felipe, un cavall preciós).
D’aquests dies, també destaco la increïble relació de confiança i protecció que he creat amb l’Iwok (un dels gossos). Hem viscut situacions en les quals, sense poder comunicar-nos en paraules, sabíem els dos el que sentíem i celebràvem èxits i afrontàvem pors dels dos amb una comunicació molt fluida que no havia experimentat mai així. M’he enamorat d’ell, del joc, de la seva energia, la seva honestedat i la seva protecció. Literalment, hi ha hagut moments en què l’he abraçat i he sentit com pacientment em calmava i em donava un amor preciós. El trobaré molt i molt a faltar. Molt.
Durant aquests dies a Santa Julia, també m’he sentit sol. Han aparegut nous i antics fantasmes que emocionalment han sigut intensos i sento que he pogut crear espais on cuidar-me (focs a mitjanit, escriptura, música…), identificar i sentir tot el que m’està passant. Noves perspectives, expectatives que s’enfonsen, pors… en fi. No hauria imaginat millor lloc que aquest per trobar-me i recollir-me una mica.
A la vegada, durant aquests dies m’he estat posant molt al dia amb la història de Chile, sobretot la curta (però intensa) etapa d’Allende, les grandes alamedas, el cop d’estat de Pinochet, la història del gran Pepe Mujica (Uruguai), l’acràcia, l’anarquia, el marxisme… Han sigut dies de molta política, d’escoltar grans discursos a les nacions unides i començar a entendre històries que es repeteixen al llarg del temps, conceptes i referències de cançons que coneixia, però no entenia realment el que significaven. Sabies que Xile va ser el primer país del món en escollir democràticament un govern socialista? He descobert un documental molt bo al respecte (en francès, subtitulat al castellà): «La spirale, Armand Mattelart» que recomano a tot aquell que hi senti interès.
Només vaig sortir de la granja per dues raons. Una, bastant bàsica, per abastir-me d’aigua i advocats (que no poden faltar a la meva dieta, aquí!) i l’altre… poesia. A la fi (i gràcies a la Fee) em va arribar el cartell d’un espectacle de poesia amb Micro Obert a Valparaíso, a l’espai Hans Atelier Arte y Poesia. Va ser una jornada fantàstica, amb molts bons contactes, que es repeteix l’últim divendres de cada mes i que es va allargar des de les set de la tarda fins a les dues de la matinada. Allà vaig conèixer en Juanka, un músic (Juan Kabezas a Youtube) que em va acompanyar amb la guitarra quan recitava el poema Cíclic (traduït al castellà). A la nit, vaig poder dormir en un matalàs al taller d’en Juanka a Valparaíso mateix, per a l’endemà ben d’hora tornar a la granja.
Un dia abans de la tornada d’en Ramon i la Carla, vaig poder sentir el meu primer terratrèmol («temblor» pels locals, ja que es veu que per ells va ser «molt suau»). Un bon ensurt per mi, el de veure com un container enorme comença a fer soroll com si el xarbotessin i sentir com jo també començava a tremolar. Tota una experiència a la qual la van seguir 2 rèpliques gairebé igual d’intenses i algunes més de molt més suaus. Aquest va ser classificat amb una magnitud de 6 graus i amb l’epicentre a tan sols a 30 quilòmetres d’on em trobava (Quintero). També vaig rebre l’alarma al telèfon avisant-me just al moment i amb molta informació de com protegir-me abans, durant i després d’aquest. Reconec que vaig agrair molt rebre l’alerta!
De tornada cap al meu epicentre logístic (Valparaíso), he fet parada a Viña del Mar. Durant dues nits, he estat en una habitació d’Airbnb molt bonica (des d’on escric), compartint amb universitaris i (raó per la qual he fet parada a Viña) descobrint la cafeteria «El Pasaje«, un espai cultural, revolucionari, artístic i molt interessant. Un petit tresor com podria ser el Somia vins i llibres de Girona. He gaudit de tardes precioses assegudes a una terrassa devorant un llibre de converses entre Noam Chomsky i Pepe Mujica.
De cara a aquest mes de juny, em caduca el visat de turista Xilè, així que tinc previst fer un nou voluntariat a Alma Eco (Laguna Verde) i posar rumb a l’Argentina tot travessant els Andes fins a Mendoza, lloc on ja tinc tancat un nou voluntariat i on estic intentant posar-me en contacte i conèixer una nova comunitat que s’està formant en aquella zona: Comunidad.ViveBonito (a Instagram).
Vaig contestant quan puc i m’encanta mantenir el contacte i rebre missatges vostres. Us estimo molt!
PD1: Durant aquests dies, han sortit alguns poemes relacionats amb el context que pots trobar en aquest mateix blog. Destaco «Esquelètica del alma» (amb vídeo), «Apitoxina» i «Fracaso«.
PD2: Les abelles d’aquí són molt més dòcils! Només m’he endut dues picades durant aquests dies… una al front just a l’arribada (per saludar, suposo) i l’altre al palmell de la mà en clau d’autodefensa (de l’abella) en intentar agafar un ganivet on ella estava descansant…
PD3: Adoro la pel·lícula «El lado oscuro del corazón» i agraeixo infinitament a qui me la va recomanar! Amb moltes ganes de descobrir i desferme en la poesia d’Alejandra Pizarnik.
PD4: Aquí trobaràs les millors fotos fetes durant aquest més de Maig (o les més curioses) 🙂 https://photos.app.goo.gl/UWz5soEzxgbzcUww8