Cremen dins una llar de foc
l’obsessió i l’anhel de veure’ns.
Es reflecteixen sobre pedra antiga,
ombres de desig. L’amor, acolorit
d’una bella tonalitat de grisos… i lila.
Formes d’aire en moviment
a destemps dels meus dits,
que et ressegueixen la silueta
de les galtes.
En òrbita. Temptant a cada volta
desvestir la distància entre els teus llavis
i els meus.
Merda…
els límits combustibles,
es negocien amb les flames apagades.