Com d’un riu
el seu número finit
de gotes d’aigua;
en un instant.
El llampec
que il·lumina el bosc;
en una negra nit
de lluna nova.
L’equilibri de mosquits
damunt l’aiguamoll,
en una vesprada càlida…
I tu; la presa. Tu i jo.
Pressa per ser preses
l’un de l’altre. Desafiants.
Corruptes al sistema
sols per voler-nos estimar…
… deixant-nos ser únics,
autèntics, imperfectes
l’un a l’altre.
Ser i estimar-nos.
Estimar-se. Res més.