Evident. Tot sembla evident.
És evident el pes sobre l’aire,
la transparència de l’aigua,
la negra nit rere la posta,
l’acceleració del meu pols
en resposta al seu contacte…
És evident. Són evidents totes
les coses que es repeteixen
una vegada rere l’altra; l’albada
i la mort. És evident i única
la mort, al final d’una caiguda
massa alta: l’amor.
Tan evident com incert és;
estimar-se.
I si jo soc, evident?
[ …… ] Voldré ser incert.
Esdevenir gra de pols en suspensió
sobre el desert d’una passada absència
de la que els porus de la meva pell,
em protegeixen; autoimmune.
Al·lèrgia de primavera.