I si marxem?

Tot contradient el rastre
d’orenetes migrants
que tornen (o marxen)
ordenadament;
desfem quilòmetres
sortegem les pedres,
que duem dins
i ens destorben
la passa, a contrapeu.

I si marxem,

aixecarem el màstil
la vela i surarem
en línia recta,
saltant-nos semàfors,
stops, advertències,
justificants, cedes…

Corrent, respirant,
sense disculpar-nos
per ser nosaltres mateixes
i res més;

Com aquella que és boja
i de sobte, ho entén;
i marxa.