I si baixes, amb mi?
A fer del present
forta bufada d’aire;
i dels teus llavis
aliment; dosis de prana.
Tant si vens, com si marxes.
L’albada il·lumina
el teu sentir; aquí
dins meu, la neu
et manté recent.
Com si fos ahir
i fins ara, l’abraçada
entre nosaltres
que vil acaba
en sospirs.