Ser un camí rocós per l’aigua.
Niu a recés d’escurçons
i els esquitxos que duu l’ara.
L’ara, a cos nu i transparent.
Amb la veritat s’alimenta l’honest
i, amb la mentida, s’apiada la ment
(del que menteix).
On és, sinó arrelada a les roques
i salvatge, aquella pau eixuta
d’accions valentes
i equivocacions disculpades.
Un silenci, el meu; i el so del riu
i la tempesta; vull mostrar-te
les llàgrimes lleugeres que duc
a flor de pell; i despullar-me.
Que es nodreixin avui les parpelles,
amb el borrall d’eixa cascada.
Bocins de present;
vida meva i preuada.