Condescendència

I què sé jo, el que vull…

Vull deixar d’escriure
des de la condescendència
a mi mateix.

Vull deixar d’observar-me per,
ser; estel fugaç sobre aquest
cel negre.

Negre de negre, i punt.

Vull creure en un projecte;
i després en un altre,
sense ser encara el dol del primer;

que és diferent, a transitar-lo.

Vull viure, estar viu; i res més.
Sense excessos, nicotines,
likes ni passions desmesurades…

Construir un cercle de satèl·lits,
al meu voltant. Cuidar-lo,
des del meu centre. Ser un sol…

un sol mes, entre tants altres.

Vull deixar d’escriure, de viure
des de la condescendència;
de jo mateix.